NOMS: Picardia. Heura
de flor. Castellà: Cimbalaria.
Hierba de campanario. Palomilla de muro. Gallego: Hedriña das paredes. Liana. Èuscara: Murruntza. Portuguès:
Ruínas. Cimbalária. Francès: Cymbalaire,
Cymbalaire des murs, Linaire cymbalaire, Linaire des murs. Italià: Cimbalaria. Ciombolino
comune. Anglès: Ivy-leaved toadflax, Kenilworth ivy. Alemany: Mauer-Zimbelkraut. Neerlandès: Muurleeuwbek.
 |
| Flors axil·lars solitàries |
SINÒNIMS: Antirrhinum cymbalaria L.
DISTRIBUCIÓ:
Pluriregional
HÀBITAT: Parietarietum muralis. Creix a les
parets humides, i façanes de les cases, als murs, a les vores de camins
ombrívols i, inclús, a les voreres dels carrers.
 |
| Herba estolonífera |
FORMA VITAL: Camèfit: tipus
biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix
els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen
les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.
DESCRIPCIÓ: Herba
estolonífera que creix arrapada a les parets ombrívoles amb diverses tiges filiformes
glabres de fins 80 cm de longitud, que pengen o s’estenen pel terra.
 |
| Fulles de limbe reniforme amb lòbuls arrodonits |
Fulles de distribució
alterna, peciolades, de limbe reniforme a semicircular, amb 5-9 lòbuls
arrodonits o mucronats.
 |
| Flors personada amb esperó |
Flors axil·lars solitàries
hermafrodites, pentàmeres i zigomorfes, amb pedicels més llargs que les fulles.
Calze de 2-2,5 mm amb cinc lòbuls lanceolats. Corol·la de 9-15 mm personada, de
color violaci amb el paladar groc i esperó d’1,5-3 mm. Androceu de quatre
estams, dos més llargs que els altres dos (didínams). Gineceu d’ovari súper amb
estil simple acabat en estigma bilobat. Les flors s’autopol·linitzen. Floreix a
la primavera i l’estiu, d’abril a novembre, i tot l’any a les terres més
càlides.
Fruit en càpsula
de 4 mm que sobrepassa el calze, que conté nombroses granes globoses. El peduncle
de les flors adquireix fototropisme negatiu (s’allunya de la llum), després de
la florida, i soterra el fruit.
 |
| Corol·la violàcia amb la gola groga |
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: A vegades apareixen formes anòmales de les flors que presenten
simetria actinomorfa, amb cinc pètals de la mateixa mida i cinc esperons.
Aquesta anomalia floral s'anomena pelòria,
que en grec significa monstruós o prodigiós; un terme que fou proposat per
Linné l'any 1747.
USOS I PROPIETATS:
En medicina popular s’ha emprat la infusió de les flors per les seues
propietats antiescorbútiques, tòniques i diürètiques. En jardineria s’utilitza
en cistelles penjants, en rocalles ombries o de cobertora d’àries petites.
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El nom del gènere Cymbalaria
deriva del grec “kímbalon κύμβαλον ” címbal, per les fulles
rodones com aquest instrument. A la Grècia antiga aquest nom denominava una
planta que els autor han suposat que era el ciclamen (Cyclamen
sp.). L’epítet específic muralis
ve del llatí “murus” mur, és a dir,
del mur, per l’hàbitat, freqüentment arrapada als murs.
Aquesta planta no és nativa de les nostres terres. Sembla que
és originària del centre de la conca mediterrània: Eslovènia, Itàlia i Sicília.
Hi ha indicis de que al segle XVI es conreava a Alemanya, al segle XVII apareix
als murs de la Gran Bretanya i a principis del s. XVIII es documenta la seua
presència a Suïssa. Aquest mateix segle Josep Quer la cita als murs de
Catalunya i el País Valencià. Pareix ser que la proliferació dels jardins
botànics afavoriren la seua difusió per Europa.
Cymbalaria muralis va ser descrita per Gärtner, C.A.Mey & Scherb i
publicada en Systema Naturae, Editio Decima2:
975. 1759.
Família Plantaginaceae (Scrophulariaceae)
